Fa236a74 3ce3 4e24 B043 B8c30028a71e

LES NEGOCIACIONS. Editorial Butlletí Catalunya amb el Sàhara. Març 2019

Parlar a una persona sahrauí de negociacions, diàleg, pla de pau, de les Nacions Unides o Referèndum després de 27 anys de frustracions, desil·lusions i promeses incomplertes, és un sobirà eufemisme per no qualificar-lo de insult. Oficialment des de l’any 1988 el Front Polisari i el Regne del Marroc vénen conversant sota els auspicis de la comunitat internacional, però el resultat sempre ha estat el mateix; l’obstinació, la intransigència i la insolència d’una autocràcia caduca, com ho és la monarquia Marroquí, que compta amb el ple suport de potències democràtiques, especialment la República Francesa, el suport ha animat el Majzen a persistir en la seva tossuderia i obcecació per donar passos dirigits a respectar les normes i lleis internacionals.

No obstant això, les noves rondes de negociacions que es van iniciar el passat 4 i 5 de desembre i que tenen la seva continuació el 21 i 22 de març, han despertat cert optimisme amb una mica de fonament. Sense voler crear falses expectatives, que d’altra banda no seria cap novetat. És cert que l’aparició de cert element, pot contribuir a alimentar una lleugera esperança, cap a la solució definitiva del conflicte Sahrauí. Aquests són alguns dels nous elements que han intervingut en aquesta nova etapa que es va iniciar fa una mica més d’un any i que és possible que marquin a partir d’ara la diferència i sobretot que obliguin al Règim Feudal Marroquí a superar la seva clàssica posició caracteritzada per la tossuderia i ceguesa:

  • L’obstinació americana expressada de manera reiterada pels seus representants en les Nacions Unides i pel mateix secretari de Seguretat Nacional el Sr John Bolton de portar al conflicte a una solució definitiva i ràpida, cansats de les aportacions milionàries que fan per a la MINURSO, que s’ha convertit més que solució en un llast. Aquest afany ha empès a la Nacions Unides a implicar-se de forma una mica més seriosa del que és habitual en la recerca d’una solució del conflicte.
  • La designació del nou representant especial el Sr. Horts Kohler i el dinamisme amb el qual ha pres la seva missió, imprimint el caràcter i el pragmatisme Alemany, que difereix molt dels representants especials que l’han precedit en la missió i acabaven entrant a la roda del hàmster dels jocs estratègics i la política d’interessos i s’oblidaven de la seva principal comesa que és portar a les parts a un principi d’entesa
  • L’estratègia encertada empresa pel Front Polisari de judicialitzar internacionalment el conflicte i deixar en evidència la nova forma de pirateria moderna que practica el règim del Marroc i els seus socis especialment Europeus, saquejant els recursos naturals d’un territori en litigi, prohibits per totes les lleis internacionals.

No obstant això, és possible, que hi hagi la temptació entre els que negocien i els que supervisen el diàleg, de pensar a l’hora de buscar possibles acords, que el feble és qui ha de portar la pitjor part. En aquest cas i cenyint-nos a la legalitat internacional, i a la legitimitat de les reivindicacions sahrauís; les negociacions no poden ser un xec en blanc per a ningú que pretengui aconseguir acords obviant l’opinió del poble del Sàhara Occidental, és important recordar que l’únic autoritzat a acceptar o rebutjar l’estatut definitiu del territori no autònom del Sàhara Occidental és el poble Sahrauí.

   CONTACTE