B5b7ea22 76ee 4cce A8f2 1c745bcd07ef

QUAN ARRIBARÀ LA SOLUCIÓ? per Mah Iahdih, representant sahrauí a Catalunya. Via La Fura

L’estancament de la situació ha afectat un mínim de tres generacions des de la creació de les colònies espanyoles. Mah Iadih, delegat adjunt del Front Polisario a Catalunya, aporta un anàlisi de la situació actual i la seva opinió davant la inacció de governs i institucions:

“El conflicte sahrauí està estancat des de fa més de 20 anys en un pla ideat i dirigit per les Nacions Unides, però sense rumb ni objectius concrets. Bàsicament, a causa de l’obstaculització imposada pel règim feudal marroquí i executada pel seu protector al Consell de Seguretat, França.

Aquest enquistament també té els orígens en el fet que els organismes internacionals i les potències que dirigeixen la seva política el consideren un conflicte de baixa intensitat, de manera que no molesta i mediàticament no ven morts, fam, migracions, actes vandàlics o terrorisme. A això, cal sumar-hi la posició geogràfica del Marroc com a veí d’Europa, ubicació que li proporciona una situació privilegiada per pressionar i fer xantatge a la Unió Europea amb assumptes derivats d’aquest veïnatge, com el contraban de drogues, la immigració, la pesca, el territori islamista i Ceuta i Melilla. D’aquesta manera, un estat molt allunyat dels estàndards democràtics com és el Marroc s’ha convertit, a base de xantatges, en un soci privilegiat de la UE, al qual aquesta li consenteix l’atropellament dels drets humans al Sàhara i al Marroc.

Fa més d’un any, les Nacions Unides van designar l’expresident alemany Horst Köhler com a representant especial per al conflicte sahrauí. El seu pragmatisme va imprimir una dinàmica esperançadora a la resolució pacífica del conflicte, sobretot després d’aconseguir reunir les parts afectades al voltant d’una taula de negociacions dues vegades, després de més de sis anys d’interrupcions del procés negociador directe. Quan ja semblava que les coses s’adreçaven a bon port, el Sr. Köhler va sorprendre amb la seva dimissió. La versió oficial sosté que era per motius de salut, mentre que diversos mitjans especialitzats han filtrat que la dimissió era fruit de les pressions i els obstacles interposats pel tàndem França-el Marroc. A l’espera del pròxim pas que faran les Nacions Unides, aquesta dimissió ha tornat a portar el conflicte a l’impàs en què es trobava durant les darreres dècades.

Mentrestant, la situació de la població sahrauí empitjora dia rere dia, a les zones ocupades la repressió, la violació dels drets i l’abús de les autoritats d’ocupació contra la població civil sahrauí s’han endurit els últims mesos: fa poc més d’una setmana una estudiant va ser assassinada i desenes de joves van ser detinguts per protestar per la crítica situació que es viu al Sàhara. És l’únic territori del planeta vetat als observadors independents: aquest 2019, 28 observadors han estat expulsats de l’aeroport de l’Aaiun, capital del Sàhara.

També és preocupant la nova estratègia de les autoritats marroquines en relació al tràfic de drogues (el Marroc és el primer productor mundial de cànnabis, negoci que representa el 23% del PIB), davant l’augment de les mesures de seguretat a l’Estret de Gibraltar. Amb l’objectiu de combatre el tràfic, el règim marroquí n’ha desviat gran part a la seva frontera del sud, passant per la zona que ocupa el Sàhara i convertint-la en un polvorí d’incalculables dimensions, perquè el tràfic sempre va acompanyat de vandalisme, crim organitzat i grups terroristes.

La situació actual és la més explosiva dels darrers anys, i qualsevol incident pot fer explotar la fràgil treva existent. Aquest context necessita una reacció responsable de les Nacions Unides com a encarregada d’executar el pla de pau i projectar un altre rumb al desenvolupament del conflicte, abans que s’esgoti l’última oportunitat que queda per la pau”.

   CONTACTE